Som conscients que l'entramat de Google ens controla?

Hola:

Vull fer-me eco d'un interessantíssim post que he pogut llegir a la pàgina web de l'Anella Comunitat TIC. Parla sobre l'entramat de Google i les diferents empreses i projectes que ha fagocitat per a dominar el mercat Internet. El contingut és el següent:


"Som conscients que l'entramat de Google ens controla?
http://www.linkedin.com/news?viewArticle=&articleID=5563519122404282386&gid=2171516&type=member&item=89151919&articleURL=http%3A%2F%2Fwww%2Eanella%2Ecat%2Fweb%2Ftic%2Farticles_inno_tecno%2F-%2Fjournal_articles%2Fview%2F62_INSTANCE_5bJ4%2F25818881%2FarticlesInnovacioTecnologica%2F1%2E0%2F27600795-_-som_conscients_que_l_entramat_de_google_ens_controla__ca_ES_%3Futm_campaign%3Dci_tic%26utm_source%3Dnum22%26utm_medium%3Dconeixement2&urlhash=Wmbo&goback=%2Egde_2171516_member_89151919

Google és un conjunt de productes i serveis que en la societat de la informació actual són ja imprescindibles per viure i relacionar-se, que en conjunt, han transformat els conceptes de comunicació de masses i han revolucionat la humanitat. Tanmateix, també és l’exemple d’un grup empresarial fagocitator, que controla i observa tots els continguts i cerques que es realitzen a través dels seus productes en benefici del seu negoci. Fins a quin punt en som conscients? Sabem que ja es qüestiona científicament els efectes de l’ús de les seves eines en les nostres capacitats cognitives?

La tecnologia ha de semblar senzilla
Google és fundat l'any el 4 de setembre de 1998, tant sols fa tretze anys, per Larry Page i Sergey Brin. Sis anys més tard, va fer la seva primera cotització al NASDAQ, el mercat d'accions electrònic dels Estats Units. El NASDAQ comprèn les empreses d'alta tecnologia en electrònica, informàtica, telecomunicacions més globals del món, Yahoo, Apple, Intel, Microsoft, Symantec, Garmin,Cisco, Vodafone, Dell, Verisign, Oracle, Autodesk, Adobe, Microsoft etc. També s'hi troben. Ara és una de les empreses amb més valor de cotització. En mans d'un gran nombre d'accionariat, producte del seu creixement en capital.
Google aparentment és un cercador senzill. Va irrompre al mercat al simplificar el model de cercador, fins llavors els cercadors eren un element més dels portals. Els portals de l'època del Web 1.0 eren grans planes bastant estàtiques, plenes de continguts que oferien propostes als usuaris. Els usuaris tenien un rol passiu. Els portals venien a ser portes d'entrada a Internet, on els webs, guiaven als usuaris, que començaven a temptejar amb la xarxa i les possibilitats d'Internet.

Google significà un canvi. Però seguint els passos d'Apple, això sí. La tecnologia és senzilla. I si no ho és ho ha de semblar. Una aparent senzillesa, tant de forma com de funcionament. Pantalla buida d'elements, un gran logo policromat amb colors primaris, senzills, amables, quasi de nivell d'educació primària. Una caixa de cerca, únic lloc en tota la pantalla per posar text, i dos botons. “Cercar”, i “Em sento afortunat”. El primer dóna accés a un llistat de possibles solucions a la pregunta, l'altra, un giny a l'usuari per provar l'eina, amb un clar sub-text: “Sóc un cercador tant bo que a la primera ho trobaràs, i si més no, si el que surt no és el que cerques, somriuràs amb el resultat del meu propi algorisme de cerca.” Sense dubte una bona declaració d'intencions ben definitòria.
Els elements que acompanyen la mitologia de Google, igual que moltes empreses .com, de pujada i expansions meteòriques, és la tòpica del somni americà: joves estudiants americans, fan un projecte molt engrescador, creat i situat en un garatge, amb una idea que no ha tingut ningú abans, amb molt poca inversió i molt talent. Un altre element definitori apunta a l'origen etimològic de la mateixa paraula. Dues són les accepcions, googol , segons la mateixa companyia es deu a la manera de denominar un 1 seguit de 100 zeros, de fonètica anglesa similar a Google, es una metàfora de la capacitat d'organitzar una quantitat d'informació aparentment infinita al web. I la segona prové del mot també anglès goggles, paraula amb les que es denominen les ulleres de capbussar-se sota l'aigua per protegir als ulls.

Fins aquí tot té una coherència comunicativa impecable. Tanmateix darrera de la senzillesa de Google hi ha un gran conglomerat d'empreses que abasten molts sectors de la comunicació de masses, que és tan complexe com secret és el funcionament dels algorismes de cerca que premien amb bones posicions o castiguen als posicionaments de les adreces web que relacionen i mostren en les seves cerques.

Comprar, absorbir, comprar, absorbir, comprar
La història de Google , és la història de l'evolució d'una de les empreses més fagocitadores que ha creat el capitalisme. La política de creixement ha tingut una premissa absoluta, comprar empreses incipients, no massa conegudes, que amplien els nous nínxols de mercat que apareixen, i adoptar-les i adaptar-les com productes propis, d'una manera tant subtil que provoca que la gran massa ho identifiqui com productes propis i originals de Google.

Empreses com Blogger, Panoramio, Feedburner, ReCAPTCHA, DoubleClick, Trendalyzer, Neotonic Software, Android, Genius Labs i les més consolidades i mediàtiques com Youtube, Zinga, Jambo, Slide, han estat comprades per Google i incorporades com a nuclis de les seves àrees de negoci.
Les darreres adquisicions de Google agafen un altre caire, dominar també la fabricació de dispositius, fins al moment. Google ha practicat una política de sinergies amb fabricants de mòbils, fins a ocupar una posició important del mercat de la mobilitat i smartphones (Acords amb Samsung, HTC,...). Recentment es rumoreja que Blackberry integrarà Android en els seus futurs dispositius. Això significa que Android passarà a ser el sistema operatiu de mòbils més usat del mercat. Per tant, encara contribuirà més a la convergència tecnològica, i en certa manera emularà al més al seu gran competidor, l'iPHONE.

L'algorisme de Google. La clau del negoci de l'imperi
El model de negoci de Google es basa en la gestió de la informació. Mitjançant algorismes parametritza per una banda els continguts que indexa en els seus múltiples productes, i per altra, també parametritza les necessitats de promoció dels anunciants, o interessats en posicionar els seus continguts i/o productes a Internet.
Amb aquesta informació, creua les bases de dades, relacionant demanda amb oferta, i casa les dues necessitats. Utilitza, d'aquesta manera, els continguts d'altres per inserir-hi de manera subtil la seva publicitat (pagada pels seus clients) que s'adapta semànticament a aquests continguts que difon, i per tant, al gust del tipus d'usuari que els consulta.

Els productes de Google com a difusors de continguts.
No és el mateix ser difusor que ser creador
Si alguna cosa caracteritza a Google és el fet de crear plataformes per la difusió de continguts multimèdia els quals Google no en té la propietat intel·lectual.
Google News, les notícies de google. Creades l'any 2002. Nombroses editorials i publicadors volen que Google pagui per a l'ús de les seves imatges i notícies. No obstant això, dos factors han fet que aquestes demandes en contra de Google no fructifiquin: la publicitat gratuïta i el "no-ús" del contingut de la notícia, emparat per l'ús de la redirecció per visualitzar la notícia.
Blogger. Va ser creat l'any 1999 per Pyra Labs. És un servei per crear i publicar un blog fàcilment. Google se'l va fer seu l'any 2002 .
Youtube. Empresa creada per tres treballadors de Paypal per intercanviar vídeos. Permet penjar vídeos directament dels formats més utilitzats per càmeres de fotografia, vídeo o mòbils (mov, mpeg i avi) al núvol i compartir-los sense necessitat de descarregar-los ni d'estar registrat. Això, tenint en compte que els vídeos són els elements multimèdia que necessiten més ample de banda per ser transmesos, és una de les claus del seu èxit. Per aquesta raó al ser un entorn obert, servei d'aparador promocional, indexat, per texts i metatags que ajuden a trobar el vídeo en els motors de cerca i a inserir la publicitat adaptada al contingut i al target de l'usuari que el visiona. La tecnologia que utilitza és la Flash (de Macromedia i ara d'Adobe). Youtube ha esdevingut el mitjà de comunicació de masses més global del planeta. No només l'usuari amb necessitats d'auto-comunicació de masses hi accedeix per oci i entreteniment, sinó que ja és molt habitual que els informatius de les televisions usin les imatges per mostrar esdeveniments que copsen a l'opinió pública .
Google Books. Segurament un dels serveis menys coneguts de Google, tanmateix un dels més revolucionaris per la història de la comunicació i per la preservació del patrimoni documental de la humanitat. Consisteix en libres digitalitzats de biblioteques d'arreu del món de totes les èpoques, on s'han aplicat tècniques de reconeixement de caràcters, i es poden fer recerques de texts que en el seu origen no eren arxius informàtics. O bé eren impresos, o a mà. Els llibres que tenen drets d'autor, només es pot accedir a la portada o a les primeres planes, tanmateix, Google Books, localitza el llibre per si l'usuari està interessat en llegir-lo o aconseguir-lo. Una idea semblant al portal Europeana, el portal del patrimoni cultural i científic d'Europa. Tanmateix, Europeana també indexa materials multimèdia i artístics.
Google Scholar (Google Acadèmic). Cercador especialitzat en continguts acadèmics i científics.
Picassa. Ús compartit de fotos ràpid i fàcil des de Google. Companyia comprada per Google l'any 2004.
Google TV. L'smartTV de Google. Google durant l'any 2012 desplegarà els dispositius i plataforma de continguts audiovisuals. Google TV és una plataforma Smart TV de Google. Va ser anunciat el 20 de maig 2010. Google TV integra el sistema operatiu Android, i la versió per Linux de Google Chrome, per crear una televisió interactiva per sobre de la televisió d'Internet existents i llocs WebTV.

El posicionament en mobilitat. L'espectacular especialització

Informació segons posició geogràfica + connectivitat en mobilitat + dispositiu mòbil
Una de les especialitats de Google han esta els serveis de geoposicionament, mapes i informacions associades. Amb l'impuls de les aplicacions en mobilitat, Google ajunta les dues grans línies de negoci en l'us que en faran els smartphones.
GoogleMaps. Els plànols de Google.
Google Earth. Informació geogràfica del món
Google Street View. Recreació i navegació en 3D de les principals poblacions mundials.
Google Places . El posicionament d'empreses i negocis.
Android. El sistema operatiu per Smartphones de Google
Motorola. El fabricant d'smartphones adquirit per Google l'any 2011
Panoramio. Empresa d'origen espanyol de geoposicionament i localització de fotografies. Adquirida per Google l'any 2007.

El màrqueting online. On fa els diners Google.
Google Search. Motor de recerca web de Google. La mare dels ous. Creat l'any 1997 pels fundadors de Google Inc.
Google AdWords.És el mètode que utilitzat Google per fer publicitat patrocinada.
Google Adsense. Permet publicar anuncis de tercers al lloc que tenim. I ingressar per aquest concepte,
Google Analytics. És una solució de mètriques i analítiques web per empreses que proporciona informació molt valuosa sobre el trànsit del lloc web i de l'eficàcia del del pla de màrqueting.
Video & YouTube Ads .anuncis i promocions als espais que permeten l'emissió de vídeos.

Els productes d'empresa, Internet i ofimàtics.

La gratuïtat a canvi de posar publicitat en funció dels continguts que maneguem
Google Gmail. El correu webmail que incorpora xat i videotrucades.
Google Docs. L'office propi en cloud computing.
Google Apps. El paquet de solucions cloud per empreses o entorns col·laboratius de treball, o teletreball.
Google Groups.Llistes de distribució per mantenir i consolidar grups d'interès.
Google Chrome. El navegador de Google que és un complement pel seu Google Search
Google Goggles

L'aplicació de realitat augmentada de Google creada en l'entorn Google Labs, ja clausurat, que ha permès que diferents usuaris compartissin coneixements per desenvolupar aplicacions que després han estat usades per Google. Google Goggles permet fer fotografies de portades de llibres, monuments, quadres famosos, targes de contactes, i obtenir més informació que relaciona la imatge amb els webs corresponents.


El punt feble. Els intents fallits de crear una xarxa social potent per no perdre l'hegemonia en front del poder creixent Facebook

Google té un gran problema. La publicitat creixent i el negoci que generen les xarxes socials i concretament Facebook. Això deixa a Google enrere en la cursa en el predomini publicitari. La seva gran font d'ingressos. Google ha intentat diferents vegades crear xarxes socials per compartir informacions entre usuaris, però cap ha acabat de fructificar. El darrer intent és Google +, que a diferència de les predecessores Google Wave, i Google Buzz, integra dos conceptes: posicionament en resultat de cerques i xarxa social. Google afavoreix en el posicionament dels continguts que han estat anomenats i valorats des de la seva xarxa social respecte les altres, és a dir, respecte a Facebook, que al ser un entorn exclusiu pels usuaris de Facebook, Google no pot indexar els continguts fruits dels comentaris dels usuaris Facebook i processar la informació de la que mengen els seus algorismes de posicionament. No passa el mateix amb Twitter, que al ser obert i públic si que apareix a les cerques de Twitter. Només apareixen els continguts relatius a Facebook que tenen en la seva url pública (perfils d'usuari o planes de fans) alguna paraula coincident amb la cerca que fa l'usuari al motor de Google. Google i Facebook lluiten per un lideratge mundial 2.0, fent servir la llibertat d'expressió i la participació ciutadana com a bandera, tanmateix, també tenen els mateixos punts foscos en la seva expansió, com en el cas de Xina.

Google ens està fent estúpids?

Què és el que passa amb els nostres cervells? Hi ha diverses teories que afirmen que Google està contribuint decisivament a la reassignació dels circuits neuronals, reprogramant la memòria dels usuaris que fan servir de manera habitual els seus productes i solucions.

Això sembla molt fort i contundent quan s'escriu, però si posem el símil de la calculadora, per fer una analogia, es pot entendre millor.

Està socialment establert i comprovat que si fem us repetit de la calculadora per fer operacions bàsiques, la nostra capacitat de càlcul mental cau en picat.

Si Google és la nostra gran calculadora de múltiples operacions que fem de manera habitual i repetida. Com poden ser: posicionar-se en un territori, navegar per gps, orientar-se pels carrers, cercar informació de manera verbal o no verbal en el nostre territori més proper, augmentar hores de lectura en pantalla en detriment de la lectura en paper, anular l'escriptura manual en detriment de l'escriptura en teclat, o bé, prement pantalles tàctils amb les falanges dels dits, etc.

Què passa si deixem de fer totes aquestes accions que hem estat aprenent des de la nostra infància i reforçant en les diferents etapes escolars?

Doncs tal i com cita Nicholas Carr, en l'article interessantíssim publicat a The Atlantic Magazine , al teòric dels mitjans, Marshall McLuhan, quan va assenyalar en la dècada de 1960, els mitjans de comunicació no són només canals passius d'informació. Subministren el material del pensament, sinó que també donen forma al procés de pensament. I el que la xarxa sembla estar fent és soscavant-li la capacitat de concentració i contemplació.

La xarxa en si mateixa no ho fa, però potser si les eines que connecten tot amb tot, és a dir, les eines que ens fan convergir tot el que necessitem per desenvolupar-nos al palmell de la mà.

Aquesta concentració pot arribar a fer-nos mermar les nostres capacitats adquirides prèviament. Falta de fluïdesa al llegir, dificultat d'enfrontar-se a texts llargs, no ser capaç d'escriure unes pàgines a mà amb bona cal·ligrafia...

Segurament caldrà esforçar-se per trencar la dinàmica a la que ens porta aquesta convergència que pot esdevenir molt més que addictiva. Pot arribar a ser inhabilitant. Però, segurament, ja és massa tard.



Referències:


La història de Google segons Google: http://www.google.com/about/corporate/company/history.html
Los tentáculos y adquisiciones de Google en una infografía http://www.electrorincon.com/los-tentaculos-y-adquisiciones-de-google-en-una-infografia/2010-08

Les darreres compres de Google el posicionen fortament en l'àmbit de la mobilitat i en l'oferta de continguts en funció del geoposicionament:
-Google compra mil patentes a IBM para defender Android http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Google/compra/mil/patentes/IBM/defender/Android/elpeputec/20110915elpeputec_1/Tes
-Google comprará el negocio de telefonía móvil de Motorola por 8.800 millones de euros
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/15/navegante/1313420280.html
-Google compra Motorola, Android ya tiene hardware propio
http://www.android.es/google-compra-motorola-android-ya-tiene-hardware-propio.html
-Zagat, opiniones de restaurantes para Google Places.
http://www.cnnexpansion.com/tecnologia/2011/09/08/google-compra-a-experto-gourmet
-BlackBerrys Said to Get Android Apps as RIM Seeks Sales Boost
http://www.bloomberg.com/news/2011-08-24/blackberry-said-to-get-android-apps-as-rim-seeks-to-widen-device-s-appeal.html

Google devela cambios, no su algoritmo
http://www.el-nacional.com/noticia/9878/24/Google-devela-cambios,-no-su-algoritmo.html
Vídeo de la mort de Gadaffi. Realitzada amb un mòbil per un dels mateixos agressors i penjada a Youtube. La mala qualitat d'imatge ja fa temps que no és excusa per emetre-ho per televisió. Ni amb els temps que moltes de les cadenes de televisió ja emeten en HD Real. http://youtu.be/_pkKWYAQC-8

Nota: Segons Manuel Castells, afirma al llibre Comunicació i Poder que les tres formes de comunicació convergeixen i s'articulen a l'hipertext (interpersonal, comunicació de masses i autocomunicació de masses), i que aquest pot oferir tot el ventall de possibilitats que permet la interacció humana. Aquesta convergència només és possible si es donen certes transformacions en el procés comunicatiu. Diferents autors les qualifiquen com una “revolució comunicativa”. Google Books, discretament, ha exemplificat una de les transformacions tecnològiques més significatives, que el simple fet de fer un catàleg mundial de llibres contempla aspectes com la digitalització de la informació, accés a continguts fins al moment fixes i localitzats a ser possible consultar-los des de les noves comunicacions mòbils o sense fils.



Google TV en España
http://www.ticbeat.com/tecnologias/google-tv-en-espana/


Google a la Xina, una doble moral similar a de la que també vol gaudir Facebook:
Google seguirá en China: ¿quién ganó?
http://www.bbc.co.uk/mundo/economia/2010/07/100630_1236_google_china_analisis_mercado_internet_dc.shtml
Facebook Exploring Expansion Into China
http://www.hollywoodreporter.com/news/facebook-exploring-expansion-china-176805
GOOGLE IS MAKING US STOOPED (STUPID). What the Internet is doing to our brains. NICOLAS CARR
http://www.theatlantic.com/magazine/archive/2008/07/is-google-making-us-stupid/6868/

Publicat per Joaquim Roqué Paret a 20:32
Etiquetes de comentaris: COMUNICACIÓ, COMUNICACIÓ DE MASSES, joaquim roqué, MITJANS DE COMUNICACIÓ, SOCIAL MEDIA, XARXES SOCIALS, ´GOOGLE ENS ESTÀ FENT ESTUPIDS

TopComunicación premia nuestra campaña de lanzamiento de SegurBonus

Estamos muy contentos porque desde maniobra (www.maniobra.es) y Global Project hemos visto reconocido el esfuerzo hecho en comunicación para el lanzamiento de SegurBonus.
Podéis consultar la publicación entera en:
http://www.topcomunicacion.com/noticia/1924/comunicar-el-lanzamiento-de-un-nuevo-portal-global-project-agencia-especilizada-finanzas-seguros

La renovación de la publicidad

Esta mañana mientras hacía mi repaso de prensa, me he topado con un muy interesante artículo que escribe sobre la renovación de la publicidad y su necesaria apuesta por la calidad (siempre y cuando se haya producido en el producto que anuncia) y por la comunicación tú a tú con el posible consumidor.

Os invito a leerlo entero en este link http://www.lavanguardia.com/vida/20120116/54244959042/publicidad-cambia-estrategia-mensaje-llegar-sociedad-harta.html porque para los publicitarios es de interés y porque en pocas líneas condensa un cambio que los que nos dedicamos a esta profesión, y no sólo los creativos como incorrectamente dice el artículo, sino los planners están apostando por cambiar la línea comunicativa con los prosumers, concepto acuñado hace tiempo y que define a los consumidores no aborregados con que empieza el artículo.

Si queréis, compartimos opiniones. Os espero.

Any nou, projectes nous

Quelcom tan reiterat com "any nou, vida nova" em serveix per a introduir un nou tema al blog. Molts de nosaltres estem començant el nou any amb projectes professionals que tenen continuïtat. Però l'encetem també amb noves iniciatives perquè algunes empreses saben que el 2012 serà -sí- un any dur i de més ajustaments, però també que serà un any decisiu, en que pot gestar-se una petit llum al final, molt al final del túnel. No es reactivarà el consum de manera exagerada, però s'haurà establert un camí incipient de recuperació. Un moment en que serà crucial estar ben posicionat al mercat, a la ment del possible comprador i vers la competència. Llavors, per què no comencem a planificar per a tenir una posició més avantatjosa per a quan arribi el moment? Sinó, es farà tard...

www.maniobra.es et pot ajudar a estar preparat!

De Privalia a SegurBonus.com

Se podría decir que en España el boom de la compra colectiva en Internet experimentó su primer capítulo con la salida de Privalia al mercado en el 2006, apostando por un modelo de negocio que se preveía arriesgado. Ya en su primer año facturó 400.000 euros. 3 años más tarde nos encontramos con una empresa que facturó 168 millones de euros en 2010, con 3 sedes más en Milán, Brasil y México y con un equipo de más de 500 personas.

En 2008, Groupon, empresa dedicada a la compra colectiva de experiencias, residente en Estados Unidos seguía su camino imparable de expansión ubicándose en la actualidad en 44 países y con una gran aceptación de los internautas a nivel internacional.

Llegados a este punto poco se hacía prever que se llegaría al punto en que la evolución natural de este modelo de negocio nos llevaría a propuestas tan originales como el caso de Segurbonus, especializada únicamente en hacer llegar las mejores ofertas del mercado del seguro a sus clientes online.

Observando estas historias empresariales de gran calado, el emprendimiento español no tardó mucho en crear competidores dignos de mención como LetsBonus u Offerum que hicieron el mercado más competitivo ayudando al consumidor a tener más opciones de compra y haciendo el sector mas competitivo y copado de buenas ofertas con descuentos cada vez más agresivos.

A día de hoy, ya no sólo nos encontramos con un modelo de negocio reproducido varias veces en forma de distintas empresas bajo un mismo paraguas sino que nos hallamos frente a una evolución del sector hacia la diversificación de productos y servicios que se ponen a disposición de la clientela potencial. La coyuntura actual también ayuda -y mucho- a ello, ya que el consumidor ve una tendencia al alza de encontrarse descuentos a los que hace unos años no tenía acceso.

Estas ramificaciones de mercado han eclosionado por distintos caminos: segmentando por público objetivo como en el caso de Sibaritic, o con dedicación exclusiva a otros tipos de productos como Perfume’s club.

El último en salir al mercado con una apuesta clara e innovadora es segurbonus.com dándole al mundo del seguro otro espejo donde mirarse: Seguros con amplias coberturas a particulares a precio de colectivo. Dicha plataforma on-line permite al usuario obtener descuentos de hasta el 50% de una forma fiable, segura, rápida y a un solo click de distancia. También permite a sus clientes tener ofertas en todos los ámbitos del seguro: automóviles, seguros de vida, vivienda, etc.

Esta empresa de origen en Barcelona pretende revolucionar el mundo del seguro y darse a conocer como propuesta pionera de compra colectiva en el mercado de los seguros. Así como sumarse a los ya numerosos casos de éxito dentro de la compra colectiva on-line.

Este tipo de plataformas cuentan con aliado de peso: las redes sociales (Facebook, Twitter…) que permiten comunicar sus ofertas a la velocidad del rayo contribuyendo gratamente a la viralidad de sus contenidos llegando aún mucho más lejos.

Con todo este caldo de cultivo y contando con nuevas propuestas refrescantes como es el caso de Segurbonus.com, todo hace pensar que la compra colectiva por Internet tendrá un futuro prometedor en los próximos años.

¿Para qué comprar aisladamente cuando se puede comprar en grupo con una mejora de condiciones para el cliente?

NACE SEGURBONUS, UNA REVOLUCIONARIA PLATAFORMA DE CONTRATACIÓN DE SEGUROS PARA EL PARTICULAR A PRECIO DE COLECTIVO

El emprendedor Luis Pérez-Tormo ha creado la plataforma SegurBonus (www.segurbonus.com), con la finalidad que sus usuarios se puedan beneficiar de descuentos de hasta el 50% en la contratación de seguros de automóvil, motocicleta, hogar, vida, mascotas, ocio y asistencia en viajes, entre otros.

En poco más de 6 meses se ha gestado el diseño y la creación del portal, puesto que el fundador cuenta ya con 9 años de experiencia en el mundo asegurador. En este tiempo ha contactado con las mejores compañías de seguros que operan en España y ha conseguido establecer ofertas semanales y ofertas permanentes para SegurBonus.

Su intención es que el usuario final se pueda aprovechar del funcionamiento de las páginas web de compra colectiva que operan en otros sectores, para que éste consiga importantes descuentos. Estos descuentos pueden llegar al 50% en pólizas de vida, en comparación con los precios ofrecidos por los bancos. En seguros de salud, SegurBonus ofrece hasta un 35% de ahorro de media respecto a los precios de mercado. Y en el resto de productos aseguradores el portal ofrece entre un 25% y un 45% de descuento respecto a las tarifas estándar.

¿Cómo funciona la plataforma?
El funcionamiento de SegurBonus es muy sencillo. SegurBonus oferta cada semana seguros de todos los ramos para particulares a precio de colectivo. El cliente puede contratar online los seguros en los que esté interesado, rellenando un breve formulario para cada producto, que no le llevará más de 3 minutos. Las ofertas caducan en unos días, así que es importante que el posible tomador las aproveche y las distribuya a sus amigos y conocidos, para que éstos se puedan beneficiar también de los descuentos.


¿Por qué un portal de seguros individuales a precio de colectivo?
Hoy en día existe una demanda importante en la contratación de seguros, ya sea porque ciertas pólizas son obligatorias, como la de coche y moto, o porque la propia necesidad en los tiempos que corren los exigen, como son los seguros de vida o salud. Es cierto que los tiempos cambian y por tanto las formas de contratación. Hoy en día las grandes empresas facilitan a sus trabajadores beneficios sociales y ofrecen grandes descuentos en seguros u otros productos que al trabajador de esa empresa le pueden ser útiles. Por tanto, Luis Pérez-Tormo ha ideado que todo particular tenga la oportunidad también de beneficiarse de esos grandes descuentos en seguros a precio de colectivo, en todos los sectores. Además por haber observado el auge de aquellos portales de compra colectiva que comercializan productos de belleza, ocio o ropa, se ha propuesto crear SegurBonus.


El fundador de SegurBonus (www.segurbonus.com) Luis Pérez-Tormo


Garantías
SegurBonus ofrece seguridad a sus clientes. Por un lado, la garantía de contar con las amplias coberturas de las principales compañías aseguradoras, puesto que trabaja con primeras marcas y no con compañías de bajo coste; con la profesionalidad y seriedad de sus fundadores, y con la mejor relación calidad-precio, porque a diferencia de otras plataformas, colabora con los principales grupos aseguradores que actúan en España. Y por otro lado, viene avalado con la garantía de Confianza Online, el sello de referencia de calidad y buenas prácticas online a nivel nacional.

SegurBonus tiene un compromiso de servicio con sus clientes. Su departamento de siniestros dispone de una plataforma específica para la gestión y control de todos los siniestros que declaran los asegurados. SegurBonus apertura, asesora y gestiona el incidente desde el inicio hasta su conclusión. Para ello cuenta con personal técnicamente preparado y con un Director Técnico, siendo posible ser atendido siempre por la misma persona. Luis Pérez-Tormo quiere “ofrecer un servicio con un alto nivel de calidad y una gestión ágil y comprometida”. Para ello cuentan también con abogados internos a los que acudir para resolver siniestros y defender los derechos de los asegurados sin coste adicional y asumido por la propia póliza de seguros que contraten en la página www.SegurBonus.com.

PARA VER EL VÍDEO DE PRESENTACIÓN DE SEGURBONUS.COM PINCHAR AQUÍ:
http://www.youtube.com/watch?v=YbD1PF31KKE

Passió

Feia temps que no actualitzava aquest espai tan personal. El cert és que si busques temps, el trobes, però realment m'ha costat compatibilitzar les entrades i sortides amb la feina de despatx de clients que volen que estiguis per ells. I justament d'això vull parlar. De les entrades i sortides, de les conferències i networkings als que assisteixo per a aprofundir i renovar-me en el coneixement de matèries que tant estan en boga. I descobreixo el que m'arriba a apassionar conèixer gent nova, rebre informacions diferents, veure més enllà del teu despatx.
Quina angoixa vaig sentir quan després de deixar la feina per a fer-me càrrec de la meva filla i engegar maniobra. Ja fa dos anys que la crisi era feroç i així seguim. I no m'arrepenteixo gens, perquè crec en el projecte i perquè gaudeixo molt, moltíssim de totes aquestes noves experiències i reptes que suposen conèixer gent nova, treballar amb nous clients, rebre la confiança de gent que posa en les teves mans les seves necessitats. És realment apassionat -i complicada, certament, però ara parlo de la cara A- la feina d'empendre el teu propi somni, la teva passió. Gràcies a la gent que vaig coneixent pel camí i que em faciliten que pugui gaudir d'aquestes passes.